Començar a controlar les dents dels més petits des dels seus inicis és important per començar a prevenir certes alteracions com les caries de “biberó”, problemes en el creixement de les dents o altres anomalies pròpies de l’aparició de les primeres dents.

Més a llarg termini, aquestes revisions també poden prevenir altres problemes dentals que apareixeran amb el pas del temps. Tals com: mala posició de les dents, problemes en el paladar, bruxisme, etc.

La resposta és “depèn”. La majoria de vegades la dent permanent que s’està formant “darrera” la dent de llet per substituir-la, consumeix l’arrel d’aquesta debilitant-la. Per aquest motiu la dent de llet “s’afluixa” i es comença a moure. En aquests casos, és recomanable esperar a que la dent caigui per ella mateixa i no és necessari anar al dentista.

En canvi, altres vegades la dent temporal es forma en una posició diferent a la de llet i això impossibilita que es consumeixi l’arrel d’aquesta. En aquests casos, la dent de llet no es debilita i per tant serà necessari portar l’infant al dentista per realitzar l’exodòncia d’aquesta. 

• En cas de nadons de fins a 1 any de vida, és recomanable rentar-los les genives i les dents una vegada al dia utilitzant un didal de silicona específic per a aquesta funció o una gasa humida amb aigua.
• A partir dels 2 anys, es poden començar a utilitzar raspalls de dents amb capçal petit i pastes dentífriques amb fluor (de fins a 1000 ppm).
• A partir dels 6 anys els nens ja es poden rentar les dents sense ajuda i poden utilitzar pastes dentífriques que continguin més fluor (fins a 1.450ppp).
• És important imposar una rutina diària sobre aquesta pràctica. Els nens aprenen per imitació i, per tant, és recomanable dur a terme aquesta rutina pares i fills de forma conjunta. D’aquesta manera els infants agafaran l’hàbit i aprendran la tècnica correctament dels seus pares.